363 dies. Aquest és el temps que ha passat d'ençà d'aquella primera reunió al gimnàs del Poliesportiu on un il.luminat proposava la idea de crear una Penya Barcelonista al Pla. Un mes més tard d'aquella reunió, la idea es consumia en realitat després de la creació d'una Assemblea General i de la Junta directiva de l'actual Penya Barcelonista el Pla del Penedès.
Ha passat un any. Ha passat un any ple de feina, d'il.lusió, de trobades mundials de Penyes amb regust fraudolent, de trucades i paperassa a cal Gallego, de samarretes per equips infantils, de números i més números dins el cap del Dino i d'excel.lent diplomàcia del President Almirall. Ha passat un any i sense adonar-nos, demà complirem el primer dels tres objectius primordials pels quals es va formar la Penya: muntar un autocar, enfilar autopista amunt i anar al Camp Nou a veure un partit del Barça com el que som, una Penya de cap a peus.
Demà dissabte 16 d'agost, a les 19.00h, una trentena de planencs culers pujaran a l'autobús que durà de rètol el nom de la nostra Penya i que lluïrà, al darrere, una bandera blau i grana immensa com la nostra il.lusió.
Demà dissabte, per l'il.luminat d'aquella nit del 18 d'agost de 2007 que escriu aquest blog que ha fet vacances estivals, es complirà un somni que ve de temps enrere, d'anys enrere, d'èpoques pretèrites, de dies a París en què a les portes de la glòria vaig pensar que seria preciós convocar un exèrcit de planencs -d'aquells que malgrat ser iguals o diferents, veiem el món sota dos únics colors- i viatjar tots junts per seguir el nostre Barça. Aquí, a 50km de casa, allà, en qualsevol final europea que ens brindin aquests 23 ganduls o on sigui, fins i tot a la fi del món, no?
Que tremoli el Camp Nou, que demà la 2a graderia tindrà un toc penedesenc que si Déu vol es repetirà cada quinze dies fins que el Barça desapareixi i la vida deixi de tenir sentit.
